Jueves, 25 de abril de 2024
Volver Salamanca RTV al Día
El Fueru de Barruecu (III): Un Fueru ralu entri lus testus legalis salamanquinus
X

El Fueru de Barruecu (III): Un Fueru ralu entri lus testus legalis salamanquinus

Actualizado 06/06/2021
Carlos Javier Salgado Fuentes

El Fueru de Barruecu (III): Un Fueru ralu entri lus testus legalis salamanquinus | Imagen 1

Comu ya si diju, el Fueru de Barruecu es un testu ralu drentu lus testus legalis de l'autual provincia salamanquina, por me de tener mezcrás regras típicas de la tradición legal lionesa (comunis a otras partis de Salamanca), con dalgunas que son ralas pa esti contornu, por ser más propias del antigu condáu d'Urgel, enus Pirinéus.

Diendu al testu'l Fueru, escribíu en latín, hamus de siñalar primeru que nél Barruecu vien nombráu comu "Barroco Pardo", tenindu tamién Armengol otru nombri distintu a col que se li conoz huguañu, viniendu comu "Ermengaudus", entris que la su mujer Dulci vien en el Fueru comu "Dulcia": "Ego Ermengaudus, gratia Dei Urgellensium comes, et uxor mea Dulcia, eadem gratis Urgellensium comitissa, cum filio nostro Ermengaudo, nos in simul, de bona voluntate, donamus vobis foro, honorabili concello de Barroco Pardo".

Pur otru láu, el Fueru barruequinu trai de forma crara la pertenencia'l Siñoríu de Barruecu al reinu de Fernandu II de Lión enu civil, al siñalar q'aquesta carta foral se da baju'l su reináu, iciendu que'l territoriu que gubierna s'estiendi pur Lión, Galicia, Asturias y Estremaúra.

Amás, tamién da en nombrar la pertenencia, enu eclesiásticu, de Barruecu al arzobispáu de Santiagu, mas nu deja crara la diócesis ondi quea'l nuevu Siñoríu, ya q'amenta tantu al obispu de Zamora comu al de Salamanca, sin duda con cuenta de nu emberriar a dengún d'ellus, ya q'antoncis Barruecu entá era un de lus puebrus polos que tinían abiertu un pleitu dambas diócesis, que lu reclamaban comu propiu: "regnante rege Fernando in Leone et in Gallecia et in Asturiis et in Estremadura, archiepiscopo Petri in Sancto Iacobi, episcopus Guillelmus in Zamora, episcopus Vitalis in Salamanca".

En llegáus a esti puntu, hamus de perguntanus, pur acrarar conceutus, qué era un siñoríu, pa saber qué sinificancia tinía estu pa Barruecu. En esti casu, la criación d'un siñoríu tinía comu risultáu que'l jefi l'Estáu daquella (estu es, el rey) daba'l mandu sobr'un sitiu concretu a un Siñor, mas con dalgunas limitacionis.

Asína, luz habitantis del Siñoríu pasaban a dali una parti los sus ingresus al desináu comu Siñor, quien a cambiu taba ubrigáu a proteger el territoriu'l Siñoríu y a quienis moraban entri las sus lindis. Tamién, pa dar sigurancia jurídica paondi tinía mandu, el Siñor ponía unas regras polas que diba rigise'l Siñoríu, julgandu a quien nu jiciesi obedencia d'ellas, habiendu d'andar esas regras acordi a la leyis generalis que tuviá el rey pa tol reinu.

D'esti móu, el Fueru de Barruecu encimentaba una crasi d'autonomía local drentu'l Reinu de Lión pa las tierras q'andaban ena lindis del Siñoríu barroqueñu, pal cual habría dalgunas regras que daban un aspeutu especial al marcu jurídicu d'aquesti puebru.

En tóu casu, hamus de ver primeru quiénis taban ubrigáus a'ntriegar impuestus al Siñor de Barruecu sigún el fueru, de que nu había una ley general en esi aspeutu. Asína, sigún las regras que marcaba esti testu legal, tolus vicinus (estu es, aquellus que tinían casa propia y moraban en ella) habían de pagar impuestus. En cuantu a lus yuguerus (es dicir, aquellus que trabajaban pa otrus) solu habían d'entriegalus si tinían casa'n propiedá, polo q'aquellus que moraban ancá l'amu nu pagaban dengún impuestu al Siñor, tenindu l'amu, amás, la ubrigación de proteger a cuantus viviesin ancá suya.

Respeutu a luz impuestus a pagar, se fijaba unu fiju d'un cahiz de pan (es dicir, un terciu trigu, un terciu cebá y un terciu cintenu) pa quienis tuviesin más de 10 maravedís, entris que p'aquellus que tuviesin menus de 10 maravedís queaba enas manus de luz "hombris güenus" (lus representantis del conceju) la cantidá sauta a entriegar.

Amás, tamién había de dasi al Siñor un carneru "de quarta de morabetino" (estu es, que valiesi un cuartu de maravedí), queandu las mujeris que viviesin en Barruecu libris de pagar "osas" (q'era la cantidá que n'otrus lugaris habían de pagar las mujeris pur casasi en segundas nucias).

Pur otru láu, el Fueru libraba a lus vicinus de Barruecu-Pardu de pagar la "luctuosa", un pagu que n'otrus sitius solía dasi al Siñor cuandu ficaba un vasallu, a móu de cumpensali pola pérdida de manu d'obra, pola cual se li daba u bien dineru u bien parti lus bienis del fináu. Mas, si bien en Barruecu la genti andaba libri d'esti pagu de manera general, sí había una esceición pal casu en que quien muriesi fuá un caballeru sin hijus, o si solu tuviesi hijas y al ficar tuviá caballu y armas, que nesi casu serían pal condi.

En cuantu a la "mañería", es dicir, la cantidá que dalgunas leyis medievalis fijaban comu pagu al Siñor d'aquellus vasallus que nu tinían hijus, pol fueru de Barruecu se fijaba que solu tinía q'encomenzar a pagasi si en pasandu cincu añus de matrimoniu nu se tuviesin descendentis.

Pur otru láu, con cuenta de dar un poquinu de cudiáu a las viudas y ayudalis a apechar, el Fueru lis daba una crasi d'esencionis, queandu libris d'entriegar impuestus aquellas sin hijus que nu anduviesin en condicionis de golver a casasi y tuviesin escasas de bienis. Pa casus asína, queaban encargáus luz "hombris güenus" del conceju pa desaminar lus bienis que tuviá una viuda, por manera que si anduviesi bien de dineru pagasi impuestus comu'l restu lus vicinus, y por contra, si juesi probi queasi libri d'ellu.

En tóu casu hamus d'acrarar que, pa tolo refiríu al pagu d'impuestus, la presona tinía que llevar a lu menus un añu viviendu en Barruecu pa tener que pagali al Siñor, andandu libri d'entriegar dengún impuestu hasta l'arrecogía la primer cosecha.

Respeutu a la propiedá las tierras, el Fueru de Barruecu habraba de que lus vicinus del puebru dispondrían librementi las tierras que recebiesin, anque fijaba dalgunas regras alredor la cumplaventa las mesmas. D'esta manera, acraraba que quien quisiá vender las tierras nu podía jacelu a sus albus, ya que sólu podía vendelas a otru que juesi propietariu, y siempri que'l cumplaor tuviesi las mesmas condicionis que'l vendeor respeutu al pagu d'impuestus.

Estas regras tinían comu ojetivu que nu mermasin luz ingresus d'impuestus pol titular del Siñoríu de Barruecu, buscandu tamién evitar que forasterus mercasin tierras en el Siñoríu. Asína, dalguien que pagaba impuestus nu podía vender las sus tierras a una presona que nu morasi en Barruecu o q'anduviesi libri'l pagu d'impuestus al Siñor.

Finalmenti, n'otrus asuntus, quepi icir que pa lus casus de robus y asesinatus aquesti Fueru nu tinía regras propias, y solu siñalaba que'l puebru siguiría colo arrecogíu en el Fueru de Ledesma, jurisdición de la que curiosamenti se separiaba'l Siñoríu barruequinu.

Velaquí, que nesti casu las regras q'afeutaban a Barruecu nu s'intirrumpían respeutu a la situación d'endenantis del Fueru, c'un aparenti entuertu jurídicu q'empuntiaba pa otru decumentu de tipu local/comarcal, dalgu q'era patiáu enus fuerus localis medievalis del Reinu de Lión.

En cuantu a lu que fijaba'l Fueru de Ledesma pol que se regiría Barruecu pa robus y asesinatus, esti testu legal marcaba, pal casu'l robu, que la pena general cunsistía en quitali lus bienis al ladrón, y la su espulsión del territoriu concejil baju nombramientu de "traydor e alevoso": "Et si omne ladrón o sobervioso presier e lo soltar, pierda quanto ovier e ixca por traydor e alevoso".

El testu'l Fueru de Ledesma tamién tinía dalgunus artículus pa casus más concretus de robu, que puen cunsiderasi menoris, sendu un d'ellus el de robu de ganáu, pal que lus artículus 33 y 121 dicían que "todo omne que presier carnero ayeno o cordero o oveya o cabra o cabrón, peche doblado con .xx. soldos; e si fur niego e non poder firmar, iure con .I. vizino e sin manquadra." y "todo omne que puerco ayeno prisier o matar, o porciello, sin grado desu duenno, pechelo doblado con .xx. soldos".

Respeutu a l'asesinatu, el fueru ledesminu tinía comu pena general la muerti pal mataor cola pérdida los sus bienis, que pasaban a repartise entri'l conceju y luz alcaldis, sin q'a la parentena l'asesinu pudiesin quitali lus bienis si nu participorin d'ellu:

"Et quien omne matar, silo non desfiar en conceyo, muerra por el; si fur niego e non poder firmar, llide por ende assu par; e si cayr, enforquenllo. E su bona entre en provecho de conceyo e delos alcaldes; e su mogier e sus hijos e sus parientes no pierdan su derecho. E plogo al conceyo que por esta derechura se entiende la tercia parte".

Tras tolu dichu, hay q'añidir que, tras dotar a Barruecu d'un fueru propiu el 24 de mayu de 1181, el condi Armengol dio n'heredá el puebru a un de los sus vasallus, Pedro Fernández, anque dejandu entavia pa él la titularidá'l siñoríu y la metá las rentas del mesmu.

Esta'ntriega se dio'l 1 de setiembri de 1181, sólu tres mesis dispués d'aprobasi'l Fueru, guardiánduse huguañu tantu'l decumentu foral comu'l de cesión d'heredá y rentas en el Archivu Históricu Nacional, en Madrí, drentu'l Libru 4º del "Tumbo Menor de León".

En tóu casu, el q'Armengol diesi la metá las rentas barruequinas a Pedro Fernández nu cambió na la legalidá'l Fueru decretáu pol condi d'Urgel, siguiendu comu testu ligítimu en tol su articuláu, en viniendu l'únicu cambiu en que luz impuestus, en ve de ser tóus pal Siñor de Barruecu, pasaban a repartise demedias entr'esti y Fernández.

Mas, sigún dicía, en el decumentu d'entriega a Fernández, Armengol siguraba la heredancia'l títulu de Siñor de Barruecu-Pardu pa la su parentena, pruibiendu a Pedro Fernández que desinasi ena localidá otra presona comu Siñor que nu juesi'l mesmu Armengol o los sus herederus.

Esti tipu d'entriega, en tóu casu, remanez mi rala drentu las leyis localis del Reinu de Lión, tandu más cierca las costumbris legalis de la Cataluña ena que naciú Armengol, que de jechu lu reconoz iciendu "ad consuetudinem terre mee Urgellensis". En cuantu a las razonis pa ellu, páique s'esplicaría pola imposibilidá'l condi urgelitanu de cordinar sobri'l terrenu el Siñoríu de Barruecu, de q'eran muchas laz altas risponsabilidáis que tinía encomendás daquella, velahí que pa esi mesmu añu andaba decumentáu comu gubernaor de Benaventi, Villafranca'l Bierzu y Salamanca, sendu tamién Mayordomu Mayor del Reinu de Lión.

La empresa Diario de Salamanca S.L, No nos hacemos responsables de ninguna de las informaciones, opiniones y conceptos que se emitan o publiquen, por los columnistas que en su sección de opinión realizan su intervención, así como de la imagen que los mismos envían.

Serán única y exclusivamente responsable el columnista que haga uso de nuestros servicios y enlaces.

La publicación por SALAMANCARTVALDIA de los artículos de opinión no implica la existencia de relación alguna entre nuestra empresa y columnista, como tampoco la aceptación y aprobación por nuestra parte de los contenidos, siendo su el interviniente el único responsable de los mismos.

En este sentido, si tiene conocimiento efectivo de la ilicitud de las opiniones o imágenes utilizadas por alguno de ellos, agradeceremos que nos lo comunique inmediatamente para que procedamos a deshabilitar el enlace de acceso a la misma.